Un disseny progressiu de tires de matriu és el pla de procés que mostra com el material de la bobina es mou a través de cada estació de tall i conformació. Determina el pas, l'amplada de la banda, la posició del portador, les ubicacions del pilot, la seqüència d'operacions, el flux de ferralla i el punt en què es separa el component acabat.
Un disseny que se centra només en ajustar la peça a la cinta pot aconseguir una bona utilització del material, però encara crear problemes d'alimentació, conformació o manteniment. Un disseny llest per a la producció ha d'equilibrar el cost del material amb la resistència del portador, el control dimensional, l'accés a les eines i l'estabilitat del procés.
Què és un disseny de tires de matriu progressiu?
Un disseny de tires representa l'estat del material després de cada cop de premsa. Les primeres estacions poden perforar forats de referència o eliminar ferralla. Les estacions posteriors gradualment dobleguen, dibuixen, encunyen, reenganxen o retallen el component. La peça acabada roman connectada al portador fins a l'estació de tall.
El disseny és una de les sortides més importants de principisdisseny d'eines d'estampació. Influeix en la longitud de la matriu, els requisits del llit de premsa, el consum de material, la viabilitat de conformació, la fiabilitat de l'alimentació, la ubicació dels sensors i l'accés al manteniment.
1. Confirmeu la direcció d'alimentació i l'orientació de la peça
La primera decisió és com s'orientarà el component a la cinta. Els enginyers haurien d'avaluar la geometria de la peça, la direcció del gra del material, la direcció de conformació, les línies de flexió, les superfícies crítiques i la ubicació de l'àrea de tall final.
Les parts giratòries o alternes poden millorar la nidificació, però l'orientació ha de proporcionar espai suficient per a punxons, insercions de matriu, pilots, elevadors i eliminació de ferralla. No s'ha de millorar l'ús del material creant una eina inestable o inservible.
2. Establir un Strip Pitch pràctic
El to és la distància que avança la tira durant cada cop de premsa. Ha de proporcionar espai suficient per al component, ponts portadors, espai de tall, eines de conformació i deformació del material entre estacions.
Un pas massa gran deixa material de rebuig i augmenta la longitud de la matriu. Un pas massa petit pot debilitar el suport, amuntegar les seccions d'eines adjacents i permetre que una operació de conformació interfereixi amb la següent part de la cinta.
El pas d'alimentació s'ha de definir clarament a la disposició de la cinta i verificar-se amb la precisió de l'alimentació i els controls de premsa.
3. Dissenyeu un transportista fort i estable
El portador transporta les peces a través de la matriu i manté la seva posició relativa. Depenent de la geometria de la peça, el disseny pot utilitzar un portador central, un portador d'una cara o un portador de dues cares.
El portador ha de romandre prou fort després de les operacions de perforació i retallada. Els ponts estrets poden estirar-se, doblegar-se, torçar-se o trencar-se a mesura que augmenten les forces de formació. No obstant això, un portador ample innecessàriament augmenta el consum de material.
La força del portador s'ha d'avaluar al llarg de la progressió completa, no només a la primera estació. Els enginyers també han de considerar si el transportista pot flexionar-se prou per adaptar-se als canvis d'alçada parcial sense treure la cinta fora de posició.
4. Introduir els pilots al principi de la progressió
L'alimentador avança la tira, però els pilots proporcionen la correcció de posició final dins de la matriu. Els forats pilot normalment es creen d'hora, de manera que les operacions de tall i conformació posteriors poden mantenir un registre precís d'estació a estació.
El diàmetre del pilot, la ubicació, la profunditat d'enganxament, la forma d'entrada i el temps d'alliberament han d'adaptar-se al gruix del material i a la velocitat d'alimentació. L'àrea de la franja circumdant també ha de ser prou forta com per resistir la deformació.
Els pilots no s'han de col·locar en seccions que es tornen inestables després d'eliminar la ferralla propera. Quan sigui necessari, els forats pilot temporals es poden localitzar a les zones de ferralla o a les seccions de transport.
5. Seqüència de tall i operacions de conformació amb cura
L'ordre de les operacions afecta la qualitat de la peça i l'estabilitat de la cinta. Una progressió típica pot incloure perforació, entallament, preformat, doblegat, dibuix, retallat, retall i tall, però l'ordre correcte depèn del component.
Les característiques de localització crítiques solen ser perforades abans de les grans operacions de conformació. Al mateix temps, l'eliminació excessiva de material en una estació primerenca pot debilitar el transportista.
Les càrregues de tall i conformació s'han de distribuir per la matriu sempre que sigui pràctic. Concentrar massa força en una posició pot crear càrrega descentrada, desviació de la matriu, desgast desigual i problemes de guia de premsa.
6. Utilitzeu múltiples estacions per a formularis difícils
Intentar completar una corba o estirar greus en una estació pot provocar trencaments, arrugues, aprimament excessiu o retrocés incontrolat. Les característiques complexes s'han de dividir en diverses etapes de conformació quan el material i la geometria ho requereixin.
Les estacions intermèdies poden realitzar preformat, plegat parcial, estirat, calibratge o reajustament. També es pot afegir una estació inactiva per crear espai, reforçar l'estructura de la matriu, acomodar sensors o permetre ajustos futurs del procés.
La simulació de conformació i l'experiència pràctica amb eines s'han d'utilitzar per determinar quanta deformació és acceptable a cada estació.
7. Equilibri la utilització del material amb l'estabilitat del procés
La utilització del material es pot estimar utilitzant l'àrea de la part neta dividida pel producte de l'amplada de la cinta i el pas:
Ús del material=àrea de part neta ÷ (amplada de la banda × pas) × 100%
Aquest càlcul és útil quan es comparen conceptes de disseny amb el mateix gruix de material. Tanmateix, el percentatge calculat més alt no és automàticament el millor disseny de producció.
Es pot justificar una petita reducció de la utilització si proporciona suports més forts, millors ubicacions de pilot, una alimentació més fiable, una eliminació més fàcil de ferralla o una vida útil més llarga de l'eina. La comparació correcta hauria d'incloure tant el cost del material com el rendiment esperat de la producció.
8. Planificar la separació i eliminació de ferralla
Cada llimac perforat, entalla, secció de retall i esquelet portador ha de sortir del dau amb seguretat. La ferralla que queda a la superfície de la matriu pot provocar condicions de doble metall, punxons danyats, peces marcades o un xoc sobtat de la matriu.
El disseny ha d'identificar la mida de la ferralla i la direcció de descàrrega a cada estació de tall. És possible que les peces de ferralla grans s'hagin de dividir en seccions més petites, mentre que la ferralla estreta pot requerir canals guiats o evacuació controlada.
Les característiques de retenció de llimacs, l'assistència d'aire, els talladors de ferralla i les obertures de matriu s'han de dissenyar segons el gruix del material, la velocitat de premsa i la tendència del material a enganxar-se als punxons.
9. Proporcioneu espai per a decapadors, aixecadors i manteniment
Un disseny de tires no està complet fins que es pot convertir en una estructura de matriu pràctica. Es necessita un espai adequat per a punxons, insercions, components de desmuntatge, elevadors, molles, cilindres de nitrogen, elements de fixació i sensors.
Els enginyers haurien de confirmar que els components de gran desgast es poden treure i substituir sense desmuntar innecessàriament tota l'eina. Les seccions de tall i les insercions de conformació també han de tenir un suport suficient contra les càrregues de producció.
Els materials i els tractaments seleccionats per a aquests components es poden revisar a partir dels requisits de desgast, duresa i producció del projecte. Per obtenir més detalls, consulteu la nostra guiaselecció d'acer per a eines per a matrius d'estampació de metalls.
10. Incloeu sensors i funcions de protecció de matrius
L'estampació progressiva depèn de la posició correcta de la cinta i de l'eliminació completa de la ferralla a cada cop. Per tant, el disseny hauria de reservar ubicacions pràctiques per als sensors d'alimentació, la detecció de pilots, la confirmació de l'extinció parcial, la detecció de llimacs, la detecció de sivella i el seguiment del final de l'estoc.
Els sensors han de detectar un problema amb prou antelació per aturar la premsa abans que el següent traç provoqui danys a l'eina. La seva posició també ha de permetre l'ajust, la neteja i la substitució durant el manteniment regular.
Un dissenyat correctamentmorir progressiucombina el control de la cinta mecànica amb la protecció de la matriu en lloc de confiar només en l'alimentador.
Llista de verificació de la revisió del disseny de la tira
| Revisa l'element | Què confirmar | Risc si és incorrecte |
|---|---|---|
| Orientació | Direcció del gra, nidificació, direcció de formació i posició de tall | Esquerdes, baix rendiment o eines inaccessibles |
| Pitch | L'espai lliure de les peces, l'amplada del pont i la compatibilitat de l'alimentació | Residus materials o interferències de l'estació |
| Portador | Força en cada etapa i capacitat per seguir la geometria formada | Errors de pany, torsió o alimentació |
| Pilots | Ubicacions estables dels forats, enganxament i temps de llançament | Variació dimensional entre estacions |
| Seqüència de formació | Deformació per estació i distribució de càrrega | Divisió, retorn elàstic o desequilibri de la matriu |
| Flux de ferralla | Ruta de descàrrega per a cada secció de llimac i retallada | Condicions de doble metall o danys a l'eina |
| Manteniment | Accés a punxons, insercions, elevadors i sensors | Temps d'inactivitat prolongat i reparacions difícils |
Com s'ha de validar el disseny?
Abans que comenci la construcció detallada de la matriu, s'ha de revisar el disseny de la cinta amb l'últim model 3D, l'especificació del material, el dibuix dimensional, les dades de premsa, la capacitat d'alimentació, la velocitat de carrera objectiu i el volum anual.
Les formes complexes poden requerir simulació de conformació per avaluar l'aprimament, la deformació, el retorn elàstic i el flux de material. Durant la prova de matriu, l'equip d'enginyeria hauria de comparar el comportament real de la cinta amb la progressió planificada i registrar qualsevol canvi a la geometria del portador, la seqüència de l'estació, els pilots o les condicions de conformació.
Conclusió
Una disposició eficaç de la tira de matriu progressiva no és simplement la disposició que col·loca la majoria de peces dins d'una amplada de bobina. És una estratègia de producció completa que connecta la utilització del material, l'alimentació, la conformació, el control dimensional, l'eliminació de ferralla, la protecció de la matriu i el manteniment.
El disseny més fiable és el que produeix peces estables durant llargues tirades de producció alhora que manté sota control els costos de material i manteniment.
Per a un disseny de tires i una avaluació progressiva d'eines,contacteu amb Changdongamb les dades de la peça 3D, les especificacions del material, el volum anual, la informació de la premsa i els requisits de qualitat.
